(a Carles Duarte i Montserrat)
Soffia nel vento
Oltre una frontiera forgiata dal sole
vagano le ombre, le sagome
e quel respiro del vento assiduo
che soffia sulle fronde di alberi
antichi vessati dal tempo. Vagano
nei fiumi, le sostanze fertili al di là
del mare quand’è sera e penetra
così informe alta marea
che tutto sembra
nascere e tacere nell’inchiostro
a poco a poco, modulato in un sentiero
la scalinata di un addio.
Sotto il cielo esteso di Barcellona
navigano luci e scorribande. Soffia nel vento
una parola nata da un foglio bianco
sopra uno specchio le immagini stanche…
il volto di una donna
d’istinto e d’eleganza si cela sguardo
puro nel cerchio assorto di una danza
l’attimo che si dilata, oltre un ricordo
indelebile intravedo abile tramonto,
guerriero ed immortale.
Els immortals sogni sbucano nel buio
della notte ascoltano storie di vecchi
rantoli e fantasmi avvolti dal sonno
e dal catrame. Foreste nascoste
moltitudine di schiere, soldati vestiti di terra
umida coltivata con le sofferenze
di gabbie e filo spinato: soffia nel vento
il suono di rivoluzione!
Alena al vent
Enllà d’una frontera forjada pel sol
vaguen les ombres, les siluetes
i aquell respir del vent constant
que alena damunt del fullatge d’arbres
antics vexats pel temps. Vaguen
pels rius, les substàncies fèrtils més enllà
del mar quan arriba el vespre i penetra
tan informe marea alta
que tot sembla
néixer i callar a la tinta
a poc a poc, modulat en un sender
l’escalinata d’un adéu.
Sota el cel estès de Barcelona
naveguen llums i incursions. Alena al vent
una paraula nascuda d’un full blanc
damunt d’un mirall les imatges cansades…
el rostre d’una dona
per instint i elegància s’amaga esguard
pur dins el cercle absort d’una dansa
l’instant que es dilata, més enllà d’un record
indeleble entreveig hàbil ponent,
guerrer i immortal.
Els immortals somnis sorgeixen dins la foscor
de la nit escolten històries de velles
raneres i fantasmes embolcallats pel son
i el quitrà. Boscos ocults
multituds de rengles, soldats vestits de terra
humida conreada amb patiments
de garjoles i filferro espinós: alena al vent
el so de la revolta!
traducció al català de Carles Duarte i Montserrat
